Quan vivia al pis de princep d'Astúries, amb la Conxi algun cop parlàvem de com vivien els nostres avantpassats: els nostres avis, besavis, tataravis i així successivament van viure molts anys de la mateixa manera: cultivaven el seu menjar, feien la seva roba, tenien carros i animals de carruatge. Munyien vaques i alguns tenien ramat. Feien el seu sabó, que els hi servia per rentar-se les mans pero també per netejar-se els seus cabells. Vivien en el seu propi ecosistema i eren supervivents d'un món que estava ple de petits ecosistemes.
Arribàvem a aquestes qüestions sempre precedint-se de que viviem en una societat que corre, que no s'atura. De fet, jo en 33 anys he viscut molts canvis: recordo el telefon de la cuina que teniem a casa, era de color groc pàlid, i tenia aquella roda que li dones volta per picar el número de tlf que t'intessa. També recordo aquella tele que teniem al menjador que tenia un comandament que era més sembla a un totxo que a un comandament, o el primer mòbil que el meu pare va portar a casa i que era com una sabata d'una tal marca airtel crec.
Ara tot va molt depressa. No només la tecnologia, sinó les nostres vides. Des de que t'aixeques fins que te'n vas al llit és un no parar d'avançar depressa, sense aturar-te. Només t'atures els diumenges per la tarda. Quan no tens res a fer, quan t'avorreixes, quan et poses a mirar alguna peli que fan o quan només mires per la finestra pensant que no vols pensar.
Els diumenges són matadors, els diumenges són avorrits , els diumenges els treuries de la setmana. Els diumenges són fatals i horribles. Demà t'espero un dia d'iniciar una setmana de bogeria i només de pensar-ho t'agobies. Molts cops, els diumenges per la nit ni dorms. Dones voltes al llit, pensant, agobiada, preguntant a qui sap qui perque havies de fer migdiada, enlloc d'aguantar desperta, sense que et quedi un bri de son per adormir-te de nou. Maleïda migdiada eterna de diumenge.

Doncs ara, a mi , personalment la visió m'ha canviat, us demano que al llegir això empatitzeu un moment amb mi.

Diumenge per la tarda és un dia més. Què vol dir avorrir-se? és dolent? és fatal? és un pensament o una emoció que tenim prohibit tenir? No a tot. Avorrir-se és part del que significa ser ésser, i quan dic ésser no em refereixo a ser persona, sinó a ser quelcom que respira i viu.  Avorrir-se és un verb que demostra que ja fa alguna cosa amb tu mateix, que estàs mirant cap endins.
El que passa és que quan ens avorrim tendim a pensar, i el pensar fa mal. Pensem i utilitzem el verb: "Rallar-se", i això molt cops ocupa un lloc de conflicte emocional. Acabo pensant en la meva vida, en el que no m'agrada, en el que vull trencar, en el que vull canviar, en com sóc jo, en les meves frustracions i en una vida, que em vaig proposar tenir-la d'una manera i el que no és. Tots hem pensat en un ideal, en allò que jo vull i que no tinc . Potser la sol.lució no és basar-se en el pensament recurrent, sinó en centrar-me en el que sento.

Això són processos difícils que molts cops necessiten de moltes ajudes: teràpies i molta capacitat per implicar-te en un procès. Pero molts cops no hi ha implicació perque no hi ha problema de causa-efecte. Tot això està molt subjacent. Encara no ha surtit a la llum. Des de que visc amb el concepte de flors de bach, he vist que coses que em pensava que no existien, ara comencen a sortir. Temes amagats que no sortien.

No penseu pas que sóc una detractora de la psicoanàlisi, al contrari, sóc partidària de qualsevol teràpia psicològica que ajudi a treure coses, sóc partidària de la psiquiatria, i sóc partidària de qualsevol àmbit i branca que faci treure temes personals, pero ja que defenso plenament les Flors de Bach, deixem que us digui que aquestes ajuden i potencien a totes aquestes disciplines, obtenint més col.laboració i empatia cap al que ens envolta. Les Flors de Bach, fan que t'aturis un moment i miris. EMPATIA I AMOR. Aquestes paraules em venen al cap. És un regal descobrir-les: Olive, Mimullus, Agrimony, White Violet, Cherry Plum ,  Gentian, Scleranthus, Rock Rose , ...fins a 38 noms de flors consoliden un quadre ple de personalitats i de trets que tots tenim ja sigui positiva o negativament. M'encanten i m'enamoren. Cada cop que n'he descobert, he pensat amb algú proper a mi, i a algú que volia regalar-li una flor de Bach. Proveu a obrir el vostre cor i a viure lentament, a observar. Torno a dir: m'enamoren.Visca l'avorrir-se els diumenges per la tarda i a aturar-te, a pensar i a reflexionar, i a emocionar-te amb coses que passen i que t'aturen.Diumenges tarda, gràcies per existir ,.