Després de gairebé un mes sense escriure em disposo a agafar l'ordenador de nou. Les vacances han estat intensesi profitoses i ara que ja és setembre es prepara un nou curs escolar i laboral ple de temes que ens tornaran a venir de nou i en algun moment ens agobiaran, ens estressaran i en d'altres ens faran estar en una posició dubitativa: entre el sí i el no.
Alguns cops m'ha agafat ganes de dir: en la vida hi ha dos tipus de persones, les que dubten i les que no. Les que saben el que volen i les que encara no ho tenen decidit. Les que saben on volen arribar i les que arribaran com puguin alli sobre la marxa.
Hi ha una flor de Bach que ens ajuda a això, a ajudar a que ens decidim i ens aclarim, que veguem la llum al final del túnel, després de molts entrebancs: l'Scleranthus o Esclerant en català.
Davant del dubte, de la decisió, de la debilitat, Scleranthus ens empeny a veure-ho clar, a ser ferms i a pendre una decisió cap al si o el no, cap al que jo vull , cap on és la direcció correcta per caminar i que és el que jo vull.
M'agradaria tant decidir, m'agradaria tant saber el que vull...Scleranthus és la flor que porta a aquests dubtes, a aquests marges que alguns cops t'has près i que ara s'escurçen.
Scleranthus: la flor del si i del no.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada